El Començament
El grup es va formar a Londres en 1976 amb Mike Barson (Monsieur Barso) en teclat i veus, Chris Foreman (Chrissy Boy) en la guitarra i 'Llig Thompson (Kix) en saxofon i veus, amb el nom de The North London Invaders. En 1978 se'ls van unir Graham McPherson (Suggs) en lideratge i veus , Mark Bedford (Bedders) en el baix i Daniel Woodgate' (Woody) en la bateria. Després d'actuar algun temps menjo The North London Invaders i Morris and the Minors, el grup va canviar el seu nom pel de Madness. Carl Smyth (Chas Smash) es va unir a principis dels 80 en trompeta i veus, després d'haver estat un membre no oficial durant algun temps. El primer senzill de la banda, editat el 1 de setembre de 1979 amb el segell 2 Tone Records, va ser The Prince. La cançó, escrita per Llig Thompson, era un tribut al músic jamaicà de ska Prince Buster, prenent el grup el seu nom definitiu després d'aquest disc, doncs Madness va sortir com cara B de The Prince. A aquest senzill li va seguir l'àlbum One Step Beyond... en 1979,cridat així per altra cançó de Prince Buster. L'àlbum va estar en les llistes britàniques durant més d'un any, arribant a el nombre 2. One Step Beyond... es va editar en Stiff Records, que es va convertir en el segell del grup. Des de 1979 la banda ha tret 29 senzills i vuit àlbums d'estudi, a més de diversos recopilatorios, dos dels quals van arribar el nombre 1 en el Regne Unit. Durant els primers 80, Madness va ser un dels grups més populars a Gran Bretanya. En 1984 la banda va crear el seu propi segell discogràfic, Zarjazz Records. En 1985 l'àlbum Mad Not Mad va ser el primer de Madness editat per aquest segell. L'àlbum es va gravar en els estudis Liquidator, estudis propis de la banda que van anar també usats per a gravar les maquetes per a l'àlbum de 1999 Wonderful. Els primers 20 senzills del grup van entrar en el Top 20 britànic i tenien un so que la pròpia banda havia denominat nutty sound, el qual havia evolucionat incloent elements polits de pop amb grans dosis de ska, reggae i altres músiques caribeñas. El grup només va tenir un nombre 1 en les llistes britàniques, House of Fun, en 1982, encara que va estar a punt de tornar-lo a aconseguir en 1983 amb el senzill Wings of a Dove. Al seu torn, el grup va tenir dues aparicions estel·lars en la comèdia de la BBC The Young Ones (emesa en la [[Televisió de CatalunyaTelevisió de Catalunya] amb el títol de Els Jovesy en la televison gallega amb el nom us novos], interpretant House of Fun en 1982, en l'episodi Boring de la primera temporada, i Our Houseen 1984, en l'episodi de la segona temporada titulat Sick. Madness va tenir escàs èxit a EEUU, on solament dos dels seus senzills van entrar en el top 40: Our House, que va arribar al nombre 7, i It Must Be Love, que va arribar al 33. No obstant això, el grup va tenir una notable repercussió en el underground nord-americà i els seus vídeos van ser molt populars en la cadena MTV. Els seus vídeos, que també es van emetre molt en el programa de la BBC Top of the Pops, incloïen grans dosis d'humor. Anys després, moltes bandes nord-americanes que toquen ska com No Doubt i The Mighty Mighty Bosstones citaven a Madness menjo la major influència en la seva música.
Pagina web: http://www.madness.co.uk/
El grup es va formar a Londres en 1976 amb Mike Barson (Monsieur Barso) en teclat i veus, Chris Foreman (Chrissy Boy) en la guitarra i 'Llig Thompson (Kix) en saxofon i veus, amb el nom de The North London Invaders. En 1978 se'ls van unir Graham McPherson (Suggs) en lideratge i veus , Mark Bedford (Bedders) en el baix i Daniel Woodgate' (Woody) en la bateria. Després d'actuar algun temps menjo The North London Invaders i Morris and the Minors, el grup va canviar el seu nom pel de Madness. Carl Smyth (Chas Smash) es va unir a principis dels 80 en trompeta i veus, després d'haver estat un membre no oficial durant algun temps. El primer senzill de la banda, editat el 1 de setembre de 1979 amb el segell 2 Tone Records, va ser The Prince. La cançó, escrita per Llig Thompson, era un tribut al músic jamaicà de ska Prince Buster, prenent el grup el seu nom definitiu després d'aquest disc, doncs Madness va sortir com cara B de The Prince. A aquest senzill li va seguir l'àlbum One Step Beyond... en 1979,cridat així per altra cançó de Prince Buster. L'àlbum va estar en les llistes britàniques durant més d'un any, arribant a el nombre 2. One Step Beyond... es va editar en Stiff Records, que es va convertir en el segell del grup. Des de 1979 la banda ha tret 29 senzills i vuit àlbums d'estudi, a més de diversos recopilatorios, dos dels quals van arribar el nombre 1 en el Regne Unit. Durant els primers 80, Madness va ser un dels grups més populars a Gran Bretanya. En 1984 la banda va crear el seu propi segell discogràfic, Zarjazz Records. En 1985 l'àlbum Mad Not Mad va ser el primer de Madness editat per aquest segell. L'àlbum es va gravar en els estudis Liquidator, estudis propis de la banda que van anar també usats per a gravar les maquetes per a l'àlbum de 1999 Wonderful. Els primers 20 senzills del grup van entrar en el Top 20 britànic i tenien un so que la pròpia banda havia denominat nutty sound, el qual havia evolucionat incloent elements polits de pop amb grans dosis de ska, reggae i altres músiques caribeñas. El grup només va tenir un nombre 1 en les llistes britàniques, House of Fun, en 1982, encara que va estar a punt de tornar-lo a aconseguir en 1983 amb el senzill Wings of a Dove. Al seu torn, el grup va tenir dues aparicions estel·lars en la comèdia de la BBC The Young Ones (emesa en la [[Televisió de CatalunyaTelevisió de Catalunya] amb el títol de Els Jovesy en la televison gallega amb el nom us novos], interpretant House of Fun en 1982, en l'episodi Boring de la primera temporada, i Our Houseen 1984, en l'episodi de la segona temporada titulat Sick. Madness va tenir escàs èxit a EEUU, on solament dos dels seus senzills van entrar en el top 40: Our House, que va arribar al nombre 7, i It Must Be Love, que va arribar al 33. No obstant això, el grup va tenir una notable repercussió en el underground nord-americà i els seus vídeos van ser molt populars en la cadena MTV. Els seus vídeos, que també es van emetre molt en el programa de la BBC Top of the Pops, incloïen grans dosis d'humor. Anys després, moltes bandes nord-americanes que toquen ska com No Doubt i The Mighty Mighty Bosstones citaven a Madness menjo la major influència en la seva música.
Pagina web: http://www.madness.co.uk/
No hay comentarios:
Publicar un comentario