Ska-P

1994
Ska-p neix com a grup en l994 entoces el formaven:
Pulpul, a la veu principal i guitarra
Toni Escobar, guitarra i cors
Julio, baix
Kogote, teclats i cors
Pako, bateria.

1995
El seu guitarra solista Toni Escobar deixa el grup, (en aquella època tots treballaven i per les nits a assajar al local) en alguns casos és molt difícil portar les dues coses, les despeses que origina el tocar en un grup, sense rebre res o gairebé res a canvi, i atendre la teva famíliaDesprés de provar a diversos guitarristes, decideixen quedar-se amb un dels que apareix per allà anomenat Joxemi originari de Larraga (Navarra), no era tècnica tot el que es buscava en un grup com ska-p sinó més bé el sentir aquesta història com seva, i acabar sent un més.

1997-1999
Això els porta a girar per tot el país tocant en pràcticament totes les festes i mogudes grasses durant els anys 97-99, de passada van a una crida que venia de l'altre costat dels Pirineus per participar en un festival, i fer una petita gira per la part sud-oest del país veí. Hi van si saber amb el que es trobaran: una multitud de francesos en tots els seus concerts, que se saben totes les cançons de la Banda.

2000
El temps passa molt ràpid si fas el que t'agrada, ia sobre et va bien.En l'any 2000 treuen un nou Cd anomenat "Planeta Eskoria", on endureixen el seu so, i es fan una mica més seriosos, dins del que cal, en una banda com ska-p on l'humor i la ironia tenen un lloc important al costat de la protesta més directa.

2004
En el moment d'escriure aquestes línies, acaba de sortir el seu nou Cd en directe anomenat INCONTROLABLE, que a més de comptar amb 16 cançons gravades en directe per tot Europa, l'acompanya un DVD amb 13 temes gravats en Nyon (Suïssa) i París ( França). A més s'incorporen tots els Video Clips de la banda i imatges del grup en l'última gira.

2005
Un any molt, molt lleig.Any en què hem decidit aturar, serà una mica definitiu?, Sincerament, no ho sabem, però necessitem parar.Lamentablement no sortiran (de moment) a la venda les cançons ja composades precisament per poder descansar a gust, gaudir de la nostra família i amics i fer treballs en solitari que aviat podreu escoltar.Ningú de Ska-p ha dit que no tornem als escenaris en un, dos o sis anys, encara que pot ser així. Deixem passar el temps.

2008
Al febrer de l'any 2008 Ska-p torna al local d'assaig a repassar el vell repertori, han parlat i volen veure que és el que passa, Pulpul ha cridat a tots i la resposta ha estat positiva, menys Pipi que en un principi no es puja al carro, no vol deixar The Locos, a última hora tornen a parlar i Pipi no es pot fer a la idea de la tornada de Ska-p sense la seva presència, així que, tota la banda al complet anuncia la volta amb un nou disc LÀGRIMAS Y GOZOS, que es llançarà el 7 d'octubre de aquest mateix any, es va acabar l'aturada, ja és definitiva la tornada del grup que real.

Pàgina web: http://ska-p.com/mp

Skalariak

Skalariak neix a finals de 1994, fruit de l'afició de Juantxo i Peio Skalari per l'Ska, un ritme amb més de 40 anys d'existència, del qual van filtrant totes les seves variacions i influències i adaptant fins aconseguir un estil personal i inconfusible. Amb tan sols una dotzena de concerts en el seu haver la discogràfica GOR Discos s'interessa per la banda i el 1997 edita el seu primer àlbum "Skalariak". El 1999 veu la llum el seu aclamat segon treball "Klub Ska" (GOR Discos), que reflecteix la maduresa que anava arribant la banda gràcies a les seves nombroses actuacions en directe. Amb aquest àlbum comencen una sèrie de discos conceptuals que en el cas Klub Ska recrea un espai multiracial, internacional, lliure i solidari, on els joves disposen de llibertat, no només per divertir-se, sinó també per expressar les seves inquietuds. La excel lent acollida de l'àlbum, del qual destaca el seu primer single "Només Viure", els porta a girar per països com França, Itàlia, Suïssa o Mèxic, al llarg de dos anys en els que realitzen més de 100 actuacions. El seu tercer treball "En la Kalle" (2001, GOR Discos), continua la saga de discos conceptuals i ens trasllada en aquesta ocasió a una imaginària "Kalle Ska", que representa la sortida des del Klub Ska cap a l'exterior, per mostrar-sense complexos com som, ni herois ni bandits. Pel musical, aquest àlbum aconsegueix impregnar a tots els talls d'un so càlid i compacte. Constitueix un excel lent treball quant a composició i execució. Després de la seva edició, la banda es llança de nou a la carretera i també posa en pràctica la filosofia del disc, realitzant espontànies actuacions "a la kalle" en ciutats com Iruña, Barcelona o Bilbao, que queden registrades, juntament amb altres actuacions internacionals, entrevistes i imatges inèdites, al vídeo-reportatge: "Skalariak: Street's Ska". Tancant la trilogia el 2003 apareix el seu quart àlbum "Radio Ghetto", en el que aquest espai obert que era la Kalle s'amplia fins situar-nos en el ghetto provocat pel soroll de la desinformació, un ghetto que s'ha de trencar per estendre sentiments solidaris i per no deixar que les persones s'aïllin de manera social, política o ideològica. "Radio Ghetto" aconsegueix transmetre de forma més intensa tota aquesta amalgama d'estils i formes que han conviscut en la història de l'Ska, aconseguint com mai donar-los coherència per transmetre una música amb identitat pròpia, un "so Skalari" inconfusible. Els textos estan majoritàriament inspirats en la realitat social sense perdre ni una mica de poesia. Una poesia fresca i viva que apunta directament al cor. A més de tot això, i predicant un cop més amb l'exemple, Skalariak posa en marxa via Internet una ràdio lliure emetent 24 h al dia en la que Ràdio Ghetto cobra autèntica vida a www.radioghetto.com: retransmissions en directe dels seus concerts, música, programes monogràfics, programes en directe. Les presentacions de Ràdio Ghetto fan girar a la banda per tot l'Estat (Madrid, Barcelona, Bilbao, Vigo, Saragossa, Alacant ...), així com per l'estranger (Suïssa, Alemanya, França, República Txeca, Mèxic), destacant especialment els multitudinaris concerts als festivals suïssos Open Air St Gallen Festival i Gurten Festival (davant de 30.000 i 10.000 persones respectivament), i la reeixida gira de dues setmanes a Mèxic l'any 2004. El novembre de 2005 s'edita el seu cinquè treball "Luz Rebelde" (BOA Cor), en el qual Skalariak continua imprimint un segell molt particular a la seva música, aconseguint de nou sorprendre sense perdre l'essència del seu estil propi que li ha obert un forat merescut en el panorama musical estatal i internacional.

Pàgina web: www.skalariak.com

Madness

El Començament
El grup es va formar a Londres en 1976 amb Mike Barson (Monsieur Barso) en teclat i veus, Chris Foreman (Chrissy Boy) en la guitarra i 'Llig Thompson (Kix) en saxofon i veus, amb el nom de The North London Invaders. En 1978 se'ls van unir Graham McPherson (Suggs) en lideratge i veus , Mark Bedford (Bedders) en el baix i Daniel Woodgate' (Woody) en la bateria. Després d'actuar algun temps menjo The North London Invaders i Morris and the Minors, el grup va canviar el seu nom pel de Madness. Carl Smyth (Chas Smash) es va unir a principis dels 80 en trompeta i veus, després d'haver estat un membre no oficial durant algun temps. El primer senzill de la banda, editat el 1 de setembre de 1979 amb el segell 2 Tone Records, va ser The Prince. La cançó, escrita per Llig Thompson, era un tribut al músic jamaicà de ska Prince Buster, prenent el grup el seu nom definitiu després d'aquest disc, doncs Madness va sortir com cara B de The Prince. A aquest senzill li va seguir l'àlbum One Step Beyond... en 1979,cridat així per altra cançó de Prince Buster. L'àlbum va estar en les llistes britàniques durant més d'un any, arribant a el nombre 2. One Step Beyond... es va editar en Stiff Records, que es va convertir en el segell del grup. Des de 1979 la banda ha tret 29 senzills i vuit àlbums d'estudi, a més de diversos recopilatorios, dos dels quals van arribar el nombre 1 en el Regne Unit. Durant els primers 80, Madness va ser un dels grups més populars a Gran Bretanya. En 1984 la banda va crear el seu propi segell discogràfic, Zarjazz Records. En 1985 l'àlbum Mad Not Mad va ser el primer de Madness editat per aquest segell. L'àlbum es va gravar en els estudis Liquidator, estudis propis de la banda que van anar també usats per a gravar les maquetes per a l'àlbum de 1999 Wonderful. Els primers 20 senzills del grup van entrar en el Top 20 britànic i tenien un so que la pròpia banda havia denominat nutty sound, el qual havia evolucionat incloent elements polits de pop amb grans dosis de ska, reggae i altres músiques caribeñas. El grup només va tenir un nombre 1 en les llistes britàniques, House of Fun, en 1982, encara que va estar a punt de tornar-lo a aconseguir en 1983 amb el senzill Wings of a Dove. Al seu torn, el grup va tenir dues aparicions estel·lars en la comèdia de la BBC The Young Ones (emesa en la [[Televisió de CatalunyaTelevisió de Catalunya] amb el títol de Els Jovesy en la televison gallega amb el nom us novos], interpretant House of Fun en 1982, en l'episodi Boring de la primera temporada, i Our Houseen 1984, en l'episodi de la segona temporada titulat Sick. Madness va tenir escàs èxit a EEUU, on solament dos dels seus senzills van entrar en el top 40: Our House, que va arribar al nombre 7, i It Must Be Love, que va arribar al 33. No obstant això, el grup va tenir una notable repercussió en el underground nord-americà i els seus vídeos van ser molt populars en la cadena MTV. Els seus vídeos, que també es van emetre molt en el programa de la BBC Top of the Pops, incloïen grans dosis d'humor. Anys després, moltes bandes nord-americanes que toquen ska com No Doubt i The Mighty Mighty Bosstones citaven a Madness menjo la major influència en la seva música.

Pagina web: http://www.madness.co.uk/

The skatalites

Quan la banda militar jamaicana va viatjar a Terranova el 1961, tres anys abans de la formació de The Skatalites, Lester esterlina era un membre de la banda. Ell va ser sorprès trobar a les audiències el sol·licitar de música de la illa. A pesar d'aquesta experiència de l'obertura de l'ull, per anys, fins i tot els millors productors de Kingston van apuntar sobretot els seus sons als dancehalls jamaicans, amb el petit pensament pagat a una audiència internacional. Quan el Skatalites va jugar el St. Petersburg, Rússia en 2001, la bena va ser sorprès per la resposta internacional. Un parell dels músics russos va viatjar sobre 8000 milles amb tren de Vladavirstock, jugant la seva pròpia marca de fàbrica del reggae acústic rus al llarg de la manera d'ajudar a pagar els seus costos de recorregut. Els ventiladors llatinoamericans s'han sabut per a viatjar fins al final a Europa per a agafar una ullada dels fundadors del ska, que juguen rarament Suramérica, que està tenint un renaixement del ska. Japó és ska enutjat també, on la bena del tribut el Skaflames té un sòlid el seguir i ha compartit l'etapa amb els avantpassats del ska. En un viatge recent de Skatalites a Japó, una dona japonesa jove va arribar amb el sax a disposició, les cançons memoritzades, allista per a jugar endavant. Per al final de viatge relatiu a aquest any, el Skatalites s'haurà realitzat en cada continent. Celebrant la unitat internacional, el llogaret del món registra llançaments de París amb amor el 13 de maig de 2003. L'àlbum va ser registrat a París i nomenat després del tema skaliciously adaptat de la pel·lícula, ?de Rússia amb amor. ? Gairebé quatre dècades després de la formació de Skatalites, de París amb amor oferixen a cinc membres originals. El tambor i l'equipo Lloyd Knibb i Lloyd Brevett del baix pre-datis el Skatalites, jugant junts per 57 anys. Saxophonist Lester esterlina, trumpeter Johnny Moore ?marejat? i vocalist soulful Doreen Schaeffer continua el ritme interminable que van iniciar. Els rierols de Cedric 'Im, l'adaptador musical i el bandleader per a la conta Ossie i els projectes diversos incloent la llum consumada de Sabba, agrega la seva sax a la barreja. Arrodonint cap a fora la llista sigui tenured Skatalites menjo voluntat jazzman Clark i Devon James, Jamaican del company que va jugar l'escena del nord de l'hotel de la costa amb molts dels membres originals. Ken Stewart va venir al grup ?per accident? en els a mitjan els anys vuitanta que el Skatalites va començar a degotar als estats. Abans que reagrupessin, el jugar començat Knibb de Lloyd tecleja amb Stewart en una bena local del reggae, i aviat després que fossin ambdós obertura de Skatalites para el viatge de l'alliberament del Wailer del conejito. Kevin Batchelor, altre veterà del reggae, ha jugat amb el sacerdot de Maxi, la muntanya gran i el pols de l'acer. ?Dels àlbums de tot el Skatalites des de la reagrupació, aquest està el més proper a l'estudi cru-que sona una matèria,? va dir a Ken Stewart. ?És bàsicament un enregistrament viu. Arribem a París el dia de Nadal i vam fer 15 pistes sobre 16 hores. En l'estudi, vam donar volta apagat a tots els processadors i no vam fer cap overdubs. Era Knibb just i el refrany esterlina, ?fa això? el pessic retorçat que?? Aquests individus tenen oïdes increïbles.

Pagina web: www.theskatalites.com

Mr Review

L'ska-banda Mr.Review es va fundar a Amsterdam el 1983. El bateria Roel Ording i Arne Visser guitarplayer allready tocat junts en una banda quan es van trobar amb "el Dr Rude. El three d'ells comparteix un interès en la música ska i reggae. Per aquesta raó, van decidir unir forces i començar una nova banda. Molt aviat es va trobar un keyboardplayer Hans Hoffman i en el saxòfon va esdevenir la primera brassplayer de la banda. Després d'un començament, quan la banda va tocar alguns de reggae també, triar deffinately de ska. Els pocs cobreix aviat van ser substituïts per cançons pròpies, escrites pel guitarplayer Arne Visser que encara escriu les cançons per a la banda.
Després de la posada en marxa en els pubs de la zona, "Mr.Review 'va signar un contracte per part dels britànics" Unicorn Records a Londres. Més tard a ser conegut com un dels pitjors "rip-off 'etiquetes en el moment actual. De tota manera, l'àlbum 'Caminant per Brentfordroad "va ser llançat i distribuït a tot el món. Les cançons d'aquest àlbum va aparèixer en diversos àlbums recopilatoris i discos compactes.
En Brentford Road, a Kingston, Jamaica, el famós "Studio One" estava situat. Aquest estudi ha estat famosa a la música ska daysof primerenca. Tots els grans noms han estat gravant allà i per aquesta raó "Mr.Review 'ho consideren com les seves arrels musicals.

A causa de la pàgina de l'àlbum debut i les compilacions internacionals de la banda se li va demanar als festivals a Holanda, Anglaterra, Alemanya, França i Bèlgica. Amb un espectacle de la banda construir-se una reputació com un dels millors grups en el nou ska internacional el lloc del sinistre.

El so de la banda és una mena de barreja de ska amb gust melòdic-per una secció impressivehorn. Les lletres fortes que són molt més greus que han expext al principi per una banda en aquest tipus de música també es deu al caràcter de la banda. No és la intenció de predicar tp, però "una mica d'aliment per al pensament no farà cap mal en aquests dies turbulents!

A principis de 1994, el segon àlbum va ser llançat: Lock, Stock i cos. Principals revistes internacionals va anomenar "probablement el millor ska del llançament de l'any!" Una vegada més diverses cançons va aparèixer en un parell d'àlbums recopilatoris. I la banda va promoure l'àlbum amb una gira europea.

El juliol de 1995 un vinil de 7 "va ser llançat amb un nou estudi de gravació de la cançó The street where I'm living".

Ara, el primer àlbum en viu de la banda ha vist la llum del dia! Es diu: 'Keep the Fire Burning' i ha estat llançat pel segell alemany Grover, el novembre de 1995. Mentrestant, tots els anteriors »editeu Mr.Review 'es reuneixen a aquesta etiqueta. Es fan plans per a un nou període de gira. Fins i tot un Tour per Amèrica!!

Discografia:
1989: Walkin' Down Brentford Road - Studio album (Unicorn Records/Grover Rec.)
1994: Lock, Stock & Barrel - Studio album (Grover Rec.)
1995: The street where I'm living - Single (Grover Rec.)
1995: Keep the fire burning - Live album (Grover Rec.)
1998: One Way Ticket to Skaville - Best-of compilation (Moon Records)

Pagina web: http://www.ramone.dds.nl/review.html

Dr Ring-Ding

Dr Ring-Ding aka Richie Senior va néixer el 1970 a Münster, Alemanya, per una llar multicultural i musical. La seva introducció a la música va començar amb el cant amb la seva família i l'aprenentatge de la gravadora (mortalment avorrit), però aviat va canviar als instruments més interessants, com el trombó. A partir de 1987 va jugar a la secció de vents del Bosso & Die Ping Pongs, una de les més famoses bandes de Ska d'Alemanya i l'únic del seu temps que cantaven en alemany. D'aquesta experiència va arribar a estimar la música jamaicana.A prop del Nadal de 1992 Richie va formar la seva pròpia banda, Dr Ring-Ding & the Senior Allstars. Durant els propers deu anys es posés en llibertat cinc àlbums, singles i dos àlbums nombrosos com la banda de suport de Doreen Shaffer (JA) i Lord tánamo (JA), i en fer-ho, van deixar la seva empremta en l'escena internacional de Ska.

Dr Ring-Ding és un artista popular en viu, músic d'estudi, arranjador i productor de molts gèneres de música diferents com el swing, rhythm & blues, chanson, hip hop, rumba-Soukouss i el punk, però, sobretot, en el Reggae, Dancehall i Ska.la cooperació de Richie amb l'alemany Reggae productor Setter HP va ser immortalitzat en l'àlbum solista dub T'ings Gran i en la compilació Riddim a l'exili. El seu treball amb la banda de Rock d'encreuament H-Blockx li va aconseguir un èxit amb la cançó Ring Of Fire, que va arribar al número 13 en les llistes alemanyes a l'estiu de 2000. Més col.laboracions amb H-Blockx seguit, entre d'altres a la pista del títol del seu àlbum Get in the Ring (2002), campió mundial de boxa que Sven Ottke seleccionat com la seva música d'entrada.

Dr Ring-Ding també ha fet contribucions espectaculars de seleccions individuals per als productors nacionals i internacionals: Doctor's Darling (Germaican Records) va ser als 20 de l'alemany Negre Llistes de Música a la final de 2002 i l'alemany Vom Vater ( Germaican Records) va aparèixer en nombroses recopilacions de reggae.Dr Ring-Ding ha actuat en directe a tot Europa i Amèrica del Nord. Ell ha aparegut al costat de molts veterans de la música jamaicana (Bob Andy, Doreen Shaffer, Phyllis Dillon, Lewis Hopeton, Derrick Morgan i Dennis Alcapone, només per nomenar uns pocs), i ha jugat a la secció de vents de la banda de Nova York Ska The Toasters , la més recent durant els seus 1998 "Dia dels Independents" gira pels EUA.





Pàgina principal: http://www.ringding.de/